"Viu Lliure"

El Benicadell és el pic més alt (1.104m) de la serra Benicadell. Es tracta d'una autèntica paret muntanyosa que separa les comarques valencianes de la Vall d'Albaida i del Comtat. Com diu el llibre "112 propuestas de escalada en la comunidad valenciana", el Benicadell és una muntanya molt coneguda dins l'àmbit de l'excursionisme però poc difosa entre els escaldors.La cresta del Beicadell (cresta est) és l'únic vincle que ha unit aquesta muntanya amb l'escalada. A més a més, aquesta activitat està considerada com l'escalada més antiga de les que es coneixen al país valencià, essent el bressol de l'alpinisme valencia. Aquest dissabte varem decidir anar a escalar-la, ha estat la meua primera cresta i la sensació ha estat molt positiva. Cal dir que actualment la cresta està equipada amb parabols fet que li treu l'encant i la puresa de l'escalada clàssica. Aquest cop no varem començar la cresta des del seu inici sinó des d'un punt in...

Esplèndid dijous de desembre a la Vall de Llaguart per a fer barrancs. Aquest dia, en Joan Ignaci, l'Anna i jo ens dirigíem cap Benimaurell decidits a fer el barranc dels Llidoners més i el dels Racons (2100m de longitud i 400m de desnivell totals). Després d'haver deixat un cotxe a l'aparcament del Salt de Fleix varem anar al segon aparcament, just a la capçalera del primer barranc (aparcament un pèl dubtós al costat del camí, només hi cap un cotxe i molt just). Un cop aparcat el cotxe i ja canviats començarem a caminar cap la primera instal·lació (5min) un rapel de 14m que ens porta cap la capçalera del impressionant R2(47m), la instal·lació queda molt a la dreta orogràfica pel que cal baixar amb compte de no fer un pendul. El R2 es un rapel volat fantàstic el barranc val la pena nomes per aquest rapel, després ve una zona amb molta vegetació abans de arribar al R3 hi ha un ressalt de 5m en la ressenya el marca com desgrimpada però hi ha un parabolt per fer un petit rape...

Bon dia d'hivern per fer barrancs, amb un sol increïble. En Juan Ignaci, l'Anna i jo quedarem al poble de Planes, des d'aquí i amb dos cotxes ens dirigim cap al poble de Catamarruch. Un cop hem deixat el cotxe de Juan Ignacio a la sortida del barranc pujam els 3 junts cap a la capçalera del barranc. Ja caminant ens dirigim cap l'entrada, només arribar-hi vam descobrir que el barranc duria molta aigua ja que corria un riu en la seua capçalera. Aquest barranc és un barranc sec però a causa de les pluges abundants del mes de novembre vam poder gaudir d'un magnific barranc amb salts, tobogans i ràpels aquàtics molt bonics, en total té 14 ràpels instal·lats però amb l'aigua que portava en saltarem i desgrimaparem alguns. Com a observacions cal afegir que no hi ha abelles al rapel 5 com diuen en alguns foros i les ressenyes de barranquismo.net estan incomplertes, falta la part final del barranc que és la més interessant amb, entre altres coses, un rapel de 23m (R9) ...