Pont del Pilar
Aquest pont del pilar varem decidir quedar-nos a la zona de Rupit - Tavertet i decantar-nos cap a les grans verticals que degut a les últimes pluges portaven aigua.
El primer dia varem decendre el Salt de Tirabous on la recuperació de la corda en el primer ràpel va ser complicada degut al fregament i al terra moll.
El segon dia varem decendre el Salt de Sallent de Rupit per la via "seca", poso seca perqu`pe amb el cabal que portava et mullaves igualment. Varem decidir fer el primer ràpel de 50 metres, com posa l'Edu, i fou una mala decisió ja que se'ns va enganxar la corda en alguna de les instal·lacions que haviem deixat enrere quedant-nos en una reunió penjada i mullant-nos. Després de diversos intents en Toni va tallar la corda quedant-nos amb uns 20 metres, 30 metres més d'una corda que portavem i 15 de la corda de seguretat. Per sort la paret està literalment cosida de reunions i varem poder arribar al peu del salt fent ràpels d'entre 10 i 30 metres.
Però les aventures no van acabar aquí i dissabte en Jairo es va unir a nosaltres. Ell i en Toni varem anar a fer un barranc poc concurregut i amb un retorn llarg i perdedor, que va resultar més complicat del que semblava (el retorn) ja que sempre apareixen pistes i camins que no figuren en lloc i van arribar al cotxe a les 12 de la nit, després de més de dotze hores d'activitat.
El diumenge decidirem fer descans, tot i que varem probar pujar al salt de sallent d'Olot però la pista estava tancada, així que pollastre a l'ast en forn de llenya i a dinar com els "domigueros" a l'àrea recreativa.
PD: Recomanem fraccionar en totes les instal·lacions noves de químics que hi ha instal·lades al Salt de Rupit per evitar fraccionaments
El primer dia varem decendre el Salt de Tirabous on la recuperació de la corda en el primer ràpel va ser complicada degut al fregament i al terra moll.
El segon dia varem decendre el Salt de Sallent de Rupit per la via "seca", poso seca perqu`pe amb el cabal que portava et mullaves igualment. Varem decidir fer el primer ràpel de 50 metres, com posa l'Edu, i fou una mala decisió ja que se'ns va enganxar la corda en alguna de les instal·lacions que haviem deixat enrere quedant-nos en una reunió penjada i mullant-nos. Després de diversos intents en Toni va tallar la corda quedant-nos amb uns 20 metres, 30 metres més d'una corda que portavem i 15 de la corda de seguretat. Per sort la paret està literalment cosida de reunions i varem poder arribar al peu del salt fent ràpels d'entre 10 i 30 metres.
Però les aventures no van acabar aquí i dissabte en Jairo es va unir a nosaltres. Ell i en Toni varem anar a fer un barranc poc concurregut i amb un retorn llarg i perdedor, que va resultar més complicat del que semblava (el retorn) ja que sempre apareixen pistes i camins que no figuren en lloc i van arribar al cotxe a les 12 de la nit, després de més de dotze hores d'activitat.
El diumenge decidirem fer descans, tot i que varem probar pujar al salt de sallent d'Olot però la pista estava tancada, així que pollastre a l'ast en forn de llenya i a dinar com els "domigueros" a l'àrea recreativa.
Aquest pont va set una gran aventura i, per sort, amb un final feliç!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada