Avenc Polit (-139m)

Descripció

L'avenc del Polit és una de les cavitats més importants dels Ports, amb -139 metres de fondària i 232 de recorregut, situat a la zona de la Mola de Catí.






La nostra experiència

Entrem a l'avenc per un pou amb una boca de petites dimensions, un cop passat aquest pas estrèt iniciem la part volada del pou que ens deixarà a la Sala Gran. En aquesta sala hi trobarem lammajor part de les formacions de la cova, per no dir totes, i algunes restes d'arbres cremats. Un pou de 10 metres ens conduiex a la següent sala (Sala Petita i Sala blocs) on travessem un caos de blocs seguint unes petites marques vermelles fins arribar a un seguit de desgrimpades, algunes de les quals equipem amb corda ja que el terra està molt descompost i oscil·len els 6 metres. Un últim pou de sis metres  ens condueix a la Sala Volada i als dos pous que donen accés a la Sala Mali. Nosaltres decidim descendir per la via de la Y ja que ens han avisat que hi ha molta caiguda de pedres i que aquesta ens protegirà més; Toni equipa el passamà i la Y inicial, ambdós molt atlètics, i comença a descendre el pou... Arribat al segon fraccionament es dóna compte que la ressenya no li quadra amb el que ha montat, busca els fraccionaments però no els troba... Al final, com que no hi ha cap fragament, decideix montar el fraccionament on es troba i continuar descendint fins a baix. Ens hem canviat de línia, estem a la línia volada i cauen algunes pedres del tram de sortida del passamà... Un cop estem els tres a baix fem un petit descans, mengem, ens hidratem i... com no podia ser d'una altre manera, Toni comença a explorar tots els forats de la sala fins que en troba un que continua aball entremig d'un caos de blocs un xic precari. Descendim els tres per l'estret caos de blocs, desobstruint algun pas que havia quedat tapat per la caiguda d'alguna pedra fins que arribem al final de l'avenc, a -139 metres. Tot i això, en Toni encara troba una altre diaclassa per la qual intenta passar però no hi cap, és el torn de Sarai que també ho intenta però res, és massa petit... Així que decidim tornar a pujar ja que el lloc no es gaire segur...

Un altre cop a la Sala Mali, ens equipem i iniciem la pujada, la primera en pujar és la Sarai. Quan hem disposo a pujar comencen a caure pedres de dalt degut a la saca que la Sarai porta penjada... Toni es refugia i jo continuop pujant ja que estic penjada uns quants metres sobre el terra... La sort és que quan Sarai acaba de realitzar el pèndol del fraccionament erroni les dues línies queden prou separades com perquè la caigua de pedres que tira la saca no m'afecti.
La sortida de la Y és força dura i ens deixa un xic cansades i molt suats però satisfets d'haver assolit la cota màxima!
El retorn fins la sortida resulta senzill excetuant l'últim pas estret on la saca dóna pel sac a l'hora de sortir degut al pes i qua a l'intentar tirar-la fora rellisca aball amb la neu.
Jo sóc la primera en sortir i aprofitant l'aventatge i la pròximitat del cotxe corro a canviar-me de roba i torno a la sortida de l'avenc; al cap de poc surt Sarai i just darrera ja puja Toni desaquipant el pou, l'ajudo i marxem cap al cotxe.
Un cop canviats anem a celebrar que la sortida ha estat un èxit amb una cerveseta i una xocolata desfeta al bar.