Iparralde: un petit paradís
Aquest cap de setmana varem fer una escapada ràpida, amb trobada d'amics, a Iparralde per realitzar el descens de quatre barrancs i un barranc-cova.
Divendres 14 de juny
Sortim de Benicarló a les 10 del matí direcció Larrau on arribem sobre les cinc de la tarda, havent parat a dinar a Roncal, i anem directes a l'aparcament del primer barranc del cap de setmana. Aquest va ser l'Ollioki, un barranc amb aproximació i retorn inmediats el ràpel més llarg del qual és de 25 metres i es realitza el descens en unes dues hores i mitja.
Cal dir que aquest descens només el va realitzar Toni en solitari ( una hora) i va trobar una part dels companys del cap de setmana a l'últim ràpel.
D'aquí ens vam dirigir tots junts cap a l'aparcament de l'Oladubi on esperariem la resta del grup, sopariem i dormiriem.
Dissabte 15 de juny
Ens despertem a les set del matí per posar-nos en marxa sobre les vuit, degut a que tornem a ser molta gent ens dividim en dos grups, un es dirigeix a l'Errekaltia i l'altre, del qual nosaltres en formem part, ens dirigim al Lekime.
El matí ja comença amb anèctodes... baixant el port de Belagua s'escalfen els frens de tres dels cotxes amb els quals viatjavem i ens donen un bon ensurt. Deixem un dels cotxes al l'aparcament de baix amb tota la roba i tornem a pujar el port per deixar els altres dalt. Iniciem l'aproximació sense boira però al cap de poca estona aquesta ens envolta i perdem les referències de la guia... Trobem una barranquera que podria ser el nostre barranc i un petit grup baixa un tram per veure si hi ha instal·lació, troben dos parabolts entre l'herba. Decidim descendre per aquest barranc però ràpidament ens donem compte que no és el Lekime sinó algun dels seus afluents. Amdós són uns barrancs en un ambient d'alta muntanya meravellós, amb ràpels de poca altura però força exigents degut al llarg recorregut i alguns ressalts tècnics, tot i que cal destacar el gran salt fracionat en 25 i 45 metres.
Alguns components del grup no en van tenir prou i van decidir apropar-se a la cova de Bidouze, un barranc-cova gaires dificultats però molt recomanable per iniciar-se en aquest tipus de descens.
A les onze de la nit tornem a l'aparcament de l'Oladubi on ens esperen per sopar i dormir.
Diumenge 16 de juny
Ens tornem a dividir en dos grups, el nostre decideix anar a fer Errekaltia i Larrandaburu, els dos afluents del riu Kakaueta, situat a la localitat de St Engrace. Errekaltia és un barranc molt esportiu que encadena ràpels en un ambient boscos. Larrandaburu és un dels grans barrancs de la zona; el qual comença amb una zona de poc interès per dins d'un bosc que és pot anar esquivant per dintre d'aquest a l'esquerra fins on el barranc comença a tancar-se. Amb tres ràpels encadenats et situes en un petit balcó un comença la gran vertical de 130 metres fraccionats amb unes vistes espectaculars. Després d'aquesta vertical ens queden una sèrie de ràpels tècnics amb passamans recuperables.
En resum va ser un cap de setmana genial i, sense cap dubte, a repetir!
Divendres 14 de juny
Sortim de Benicarló a les 10 del matí direcció Larrau on arribem sobre les cinc de la tarda, havent parat a dinar a Roncal, i anem directes a l'aparcament del primer barranc del cap de setmana. Aquest va ser l'Ollioki, un barranc amb aproximació i retorn inmediats el ràpel més llarg del qual és de 25 metres i es realitza el descens en unes dues hores i mitja.
Cal dir que aquest descens només el va realitzar Toni en solitari ( una hora) i va trobar una part dels companys del cap de setmana a l'últim ràpel.
D'aquí ens vam dirigir tots junts cap a l'aparcament de l'Oladubi on esperariem la resta del grup, sopariem i dormiriem.
Dissabte 15 de juny
Ens despertem a les set del matí per posar-nos en marxa sobre les vuit, degut a que tornem a ser molta gent ens dividim en dos grups, un es dirigeix a l'Errekaltia i l'altre, del qual nosaltres en formem part, ens dirigim al Lekime.
El matí ja comença amb anèctodes... baixant el port de Belagua s'escalfen els frens de tres dels cotxes amb els quals viatjavem i ens donen un bon ensurt. Deixem un dels cotxes al l'aparcament de baix amb tota la roba i tornem a pujar el port per deixar els altres dalt. Iniciem l'aproximació sense boira però al cap de poca estona aquesta ens envolta i perdem les referències de la guia... Trobem una barranquera que podria ser el nostre barranc i un petit grup baixa un tram per veure si hi ha instal·lació, troben dos parabolts entre l'herba. Decidim descendre per aquest barranc però ràpidament ens donem compte que no és el Lekime sinó algun dels seus afluents. Amdós són uns barrancs en un ambient d'alta muntanya meravellós, amb ràpels de poca altura però força exigents degut al llarg recorregut i alguns ressalts tècnics, tot i que cal destacar el gran salt fracionat en 25 i 45 metres.
Alguns components del grup no en van tenir prou i van decidir apropar-se a la cova de Bidouze, un barranc-cova gaires dificultats però molt recomanable per iniciar-se en aquest tipus de descens.
A les onze de la nit tornem a l'aparcament de l'Oladubi on ens esperen per sopar i dormir.
Diumenge 16 de juny
Ens tornem a dividir en dos grups, el nostre decideix anar a fer Errekaltia i Larrandaburu, els dos afluents del riu Kakaueta, situat a la localitat de St Engrace. Errekaltia és un barranc molt esportiu que encadena ràpels en un ambient boscos. Larrandaburu és un dels grans barrancs de la zona; el qual comença amb una zona de poc interès per dins d'un bosc que és pot anar esquivant per dintre d'aquest a l'esquerra fins on el barranc comença a tancar-se. Amb tres ràpels encadenats et situes en un petit balcó un comença la gran vertical de 130 metres fraccionats amb unes vistes espectaculars. Després d'aquesta vertical ens queden una sèrie de ràpels tècnics amb passamans recuperables.
En resum va ser un cap de setmana genial i, sense cap dubte, a repetir!
Properament fotos
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada