Salt del Boter
Aquest dissabte en Pep, en Jose Luís, en David, en Jose, el Toni i jo vam decidir anar a fer el Salt del Boter, un salt de 240 metres situat al pantà d'Oliana i que, actualment, és la casacada més alta de Catalunya.
L'aproximació a la capçalera del salt es pot fer de tres maneres: amb un cotxe , per la ferrada d'Oliana o pel camí de retorn de la ferrada. Com que ningú no ens va saber explicar com es podia fer en cotxe i la ferrada no es troba en gaire bon estat vam decidir pujar pel camí de retorn d'aquesta. El camí està força ben senyalitzat amb marques vermelles i fites i va ascendint, primer vorejant la paret per sota i més endavant superant-la per dues canals equipades, fins arribar dalt de la cinglera on el camí fins el salt és una mica perdedor i, sovint, acabes anant bosc a través.
Un cop hem superat un parell de ressalts de poca dificultat ja ens trobem amb el primer passamà que ens conduirà al ràpel de 24 metres, el qual acaba als peus d'una gran repisa des d'on ja es comença a veure l'alçada. D'aquest ens trobarem un altre passamà per poder descendir el segon ràpel de 24 metres fins a la pròxima instal·lació, ja a la paret i sense repisa pels peus. Ja ens trobem de plè a la vertical, amb un ràpel de 98 metres i pèndol frontal final per arribar al passamà situat en una petita repisa, seguint-lo arribarem a l'última reunió, la del ràpel de 100 metres i, en gran part volat.
L'equipació dels ràpels i passamans descrits anteriorment és excelent i varem poder comprobar que la del ràpel de 70 metres dibuixat a la ressenya també ho és però no val la pena utilitzar-la ja que les cordes de 100 són obligatories per l'anterior.
Un cop finalitzat el salt només ens resta tornar pel camí senyalitzat del retorn de la ferrada fins al cotxe.
L'aproximació a la capçalera del salt es pot fer de tres maneres: amb un cotxe , per la ferrada d'Oliana o pel camí de retorn de la ferrada. Com que ningú no ens va saber explicar com es podia fer en cotxe i la ferrada no es troba en gaire bon estat vam decidir pujar pel camí de retorn d'aquesta. El camí està força ben senyalitzat amb marques vermelles i fites i va ascendint, primer vorejant la paret per sota i més endavant superant-la per dues canals equipades, fins arribar dalt de la cinglera on el camí fins el salt és una mica perdedor i, sovint, acabes anant bosc a través.
Un cop hem superat un parell de ressalts de poca dificultat ja ens trobem amb el primer passamà que ens conduirà al ràpel de 24 metres, el qual acaba als peus d'una gran repisa des d'on ja es comença a veure l'alçada. D'aquest ens trobarem un altre passamà per poder descendir el segon ràpel de 24 metres fins a la pròxima instal·lació, ja a la paret i sense repisa pels peus. Ja ens trobem de plè a la vertical, amb un ràpel de 98 metres i pèndol frontal final per arribar al passamà situat en una petita repisa, seguint-lo arribarem a l'última reunió, la del ràpel de 100 metres i, en gran part volat.
L'equipació dels ràpels i passamans descrits anteriorment és excelent i varem poder comprobar que la del ràpel de 70 metres dibuixat a la ressenya també ho és però no val la pena utilitzar-la ja que les cordes de 100 són obligatories per l'anterior.
Un cop finalitzat el salt només ens resta tornar pel camí senyalitzat del retorn de la ferrada fins al cotxe.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada